El mite del mèrit

satiric-illustrations-john-holcroft-11
Imatge: John Holcroft

   «Cameron?» va preguntar el periodista, «Un pijo. Eton! Per l’amor de Déu, va estudiar a Eton, el col·legi més car d’Anglaterra!»

   Així es manifestava el ja desaparegut escriptor Tom Sharpe en La Vanguardia el 2010. No tenia el menor dubte sobre l’etiquetatge d’en Cameron. Noi de bona família que ha estudiat en els millors col·legis d’Anglaterra i ara president d’una gran potència. Al Regne Unit no només la teva manera de vestir o l’escola on has estudiat et poden classificar a dintre d’una classe social, el teu accent també et delata. El ser capaç de controlar el teu cos, actuar d’una manera continguda i ajustada al decor, la teva cultura, els teus contactes, on vius, quin cotxe, quin mòbil tens, què fas amb el teu oci i un llarg etcètera, fan que et puguin classificar com a chav, middle o upper class. Owen Jones, autor de «Chavs: The Demonization of the Working Class», ha aixecat polseguera amb aquest llibre. Denuncia com aquest terme despectiu, chav, que seria l’equivalent a cani o choni aquí, s’ha convertit en una manera acceptable i divertida de menyspreu vers la classe treballadora. Com hem arribat a això?

   L’Edat mitjana era una societat estamental. Estava dividida en tres estaments: la noblesa, l’església i els camperols. Els camperols representaven el 90% de la població. L’altre 10%, vivien en simbiosi perfecta. Però, especialment després del descobriment d’Amèrica, durant el s. XVI, el comerç marítim i la posterior industrialització va acabar de capgirar-ho tot. Una nova classe social urbana, la burgesia, reclamava canvis. L’ésser humà ja no volia arribar a l’altre món per fer comptes; els volia fer en vida. L’autoritat de l’església de Roma havia estat reptada per Lutero. L’ésser ja no necessitava intermediaris amb Déu. L’individualisme començava a desfermar-se. Ja al s. XVIII la Revolució francesa va significar un terrabastall en la mentalitat occidental i la Revolució bolxevic, al s. XX va fer pensar que tot era possible.

   A Occident s’havia arribat a una burocratització i racionalització de la vida, però no exempt de problemes. S’havia passat d’una societat de camperols a una societat industrial, on mestres, oficials i aprenents, amb objectius comuns en aquelles ciutats preindustrials, ara s’havien convertit en patrons i obrers amb interessos antagònics. Segons Marx, una lluita de classes entre els que posseeixen els mitjans de producció i els que venen la seva força. Cert, però Weber amplia detalls: és l’estratificació la que crea aquestes diferències, la divisió del poder, com es distribueix a la comunitat: classe, partits, estatus, lleis, rols, etc. i com imposa la seva voluntat, sigui aquest poder econòmic, moral o d’altre tipus. La classe té a veure amb la semblança d’oportunitats i l’estatus vindria determinat pel prestigi o honor social, l’estil de vida o patrons de consum. Aquest estatus sí que es traspassa, segons Weber, i en l’actualitat, sembla que de manera infal·lible.

   És cert que la mobilitat social és quelcom que ens ha portat la modernitat, però hi ha un bon grapat d’estudis sociològics que mostren la importància relativa de l’educació respecte de la riquesa heretada de la qual parteix la persona. Hom pot satisfer amb el salari les necessitats bàsiques o, a més, anar a jugar a polo els diumenges. Aquest darrer tindrà més independència que qui treballa per cobrir despeses i difícilment tindrà un àmbit d’actuació i de contactes semblant al que juga a polo. És més, aquest estil de vida funciona com a barrera d’estatus i també, el sector lligat a l’especulació de capital, exclou directament els que no disposen precisament d’això: capital. Les classes benestants, per línies generals porten a l’esquena una herència de posició, de valors i el que és més important; d’oportunitats.

satiric-illustrations-john-holcroft-5
Imatge: John Holcroft

   L’altre factor que ens ha portat a això és el canvi econòmic sofert des del keynesianisme al neoliberalisme. El keynesianisme va contribuir a homogeneïtzar i mantenir un ordre de classes sòlid blindant l’exclusió social. El neoliberalisme ens ha portat el contrari i ha fet una distribució de la riquesa desigual i molt fragmentada. Les grans fortunes no paren de créixer a causa de l’absència de control, menys impostos i evasió de capitals. A més, la globalització ha fet que els grans capitals només es comuniquin entre els diversos hubs internacionals sense arrossegar econòmicament a la resta del país. No fa gaire una gran empresa brasilera va sortir a borsa directament a Wall St. sense passar per la borsa del seu país. És a dir, només fan negocis, també, amb els de la seva classe.

   Però no només l’economia està distribuïda desigualment. El prestigi o l’autoestima també ho poden ser, com la desigualtat salarial i educativa entre homes i dones o els prejudicis de classe o raça. Un estudi fet pel sociòleg E.O. Wright mostrava que no només era difícil arribar a tenir capital venint d’una classe inferior, sinó que també és difícil tenir contactes interclassistes. El professor de ciències polítiques Thomas R. Dye, va fer un estudi sobre l’origen dels presidents i directius més importants dels EEUU i va trobar que el 90% procedeix de les classes altes. Això sense oblidar el paper doctrinal actiu que els media tenen injectant la legitimitat moral d’un suposat sistema meritocràtic amb afirmacions com que cal tenir més «cultura de l’esforç» i menystenint la classe obrera. De tot això s’extreu que la meritocràcia és falsa, perquè obvia que no tothom parteix del mateix estrat social i com més allunyat està aquest del mig més difícil és la mobilitat social.

   El neoliberalisme ha fet que ara es pugui estar sobrequalificat i ser pobre a causa de la precarietat dels contractes i els baixos salaris. Si fem una ullada a les dades de l’Eurostat veiem: que les dones encara cobren un 16,4% menys que els homes; que l’atur dels joves encara se situa en un 22% i té més incidència en les dones; que els salaris mostren que la convergència amb Europa és inexistent, donat que els ciutadans del sud d’Europa tenen uns ingressos anuals de 15-25000€, i al nord entre els 36-60000€. La OIT i l’Eurostat destaquen que el treball precari no ha deixat de pujar des de 1985 a Europa, ni els contractes parcials o persones contractades en feines inferiors a la seva qualificació.

   Les polítiques econòmiques ens mostren que tenen un impacte real en la vida de les persones, però també hem de tenir present que el mecanisme de dominació neoliberal a l’hora d’imposar els seus valors morals i crear patrons de consum és ben eficient. En una societat en la qual cada cop s’al·ludeix més al jo, la suficiència, l’autoajuda i la independència professional, és més fàcil injectar lliçons de moral i esforç per creure que si quelcom ha fallat, només és culpa teva i no de l’entorn. La il·lusió de la mobilitat social és una fal·làcia, així com les classes que crèiem que existeixen, les quals ja fa temps que han desaparegut. Llavors, perquè Cameron ha guanyat per segona vegada al Regne Unit? Perquè té diners? Perquè és el més llest? Perquè és de bona família i té contactes estratègics que treballen perquè cali el seu missatge? Preguntes que ens fem.

BIBLIOGRAFÍA


140319_gpg_es.pdf. (s. f.). Recuperado a partir de http://ec.europa.eu/justice/gender-equality/files/gender_pay_gap/140319_gpg_es.pdf

CATASTROIKA Sub. en Español. (2012). Recuperado a partir de https://www.youtube.com/watch?v=BpS2tlsVWmM&feature=youtube_gdata_player

Chav. (2015, marzo 20). En Wikipedia, the free encyclopedia. Recuperado a partir de https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Chav&oldid=652724239

Colegio Eton. (2015, abril 20). En Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperado a partir de https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Colegio_Eton&oldid=81741093

David Cameron. (2015, abril 11). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperado a partir de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=David_Cameron&oldid=15135668

DPR4614dc8bc0e1c_1.pdf. (s. f.). Recuperado a partir de http://www.aps.pt/cms/docs_prv/docs/DPR4614dc8bc0e1c_1.pdf

Dye, T. R. (2002). Who’s Running America? The Bush Restoration (7 edition). Upper Saddle River, N.J: Pearson.

Edad Media. (2015, abril 27). En Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperado a partir de https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Edad_Media&oldid=82064020

Edición del martes, 04 mayo 2010, página 5 – Hemeroteca – Lavanguardia.es. (s. f.). Recuperado 4 de mayo de 2015, a partir de http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2010/05/09/pagina-5/81892594/pdf.html?search=SEAT

Erik Olin Wright. (2015, abril 21). En Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperado a partir de https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Erik_Olin_Wright&oldid=81838498

Estradé i Saltó, Antoni. (2014) Mòdul 4. El pensament sociològic (I). Els fundadors. Barcelona: UOC.

Estruch i Gibert, Joan. (2014) Mòdul 1. La perspectiva sociològica. Barcelona: UOC.

Fernández Mostaza, Esther. (2014) Mòdul 2. La societat (I). El procés de socialització. Barcelona: UOC.

Keynesianisme. (2015, enero 16). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperado a partir de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Keynesianisme&oldid=14688542

Les noves classes socials del segle XXI. (s. f.). Recuperado a partir de http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Les-noves-classes-socials-del-segle-XXI/video/4616554/

Martínez Sanmartí, Roger. (2014) Mòdul 5. El pensament sociològic (II). Els contemporanis. Barcelona: UOC.

Middle class. (2015, abril 24). En Wikipedia, the free encyclopedia. Recuperado a partir de https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Middle_class&oldid=659050154

movilidad social. (s. f.). Recuperado 5 de mayo de 2015, a partir de http://www.enciclopediadelapolitica.org/Default.aspx?i=&por=m&idind=1028&termino=

Núñez Mosteo, Francesc. (2014) Mòdul 3. La societat (II). El procés d’institucionalització. Barcelona: UOC.

Owen Jones (escritor). (2015, febrero 13). En Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperado a partir de https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Owen_Jones_(escritor)&oldid=80003090

País, E. E. (2014, octubre 3). ¿Por qué hoy no es posible la revolución? Recuperado 7 de mayo de 2015, a partir de http://elpais.com/elpais/2014/09/22/opinion/1411396771_691913.html

Revolució d’Octubre de 1917. (2015, enero 29). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperado a partir de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revoluci%C3%B3_d%27Octubre_de_1917&oldid=14777910

Societat estamental. (2014, diciembre 22). En Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. Recuperado a partir de https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Societat_estamental&oldid=14578706

Unemployment statistics – Statistics Explained. (s. f.). Recuperado 7 de mayo de 2015, a partir de http://ec.europa.eu/eurostat/statistics-explained/index.php/Unemployment_statistics

Upper class. (2015, abril 6). En Wikipedia, the free encyclopedia. Recuperado a partir de https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Upper_class&oldid=655137384

Uno de cada tres trabajadores con un empleo precario es licenciado. Noticias de Economía. (s. f.). Recuperado 8 de mayo de 2015, a partir de http://www.elconfidencial.com/economia/2015-04-28/el-subempleo-se-hace-fuerte-en-la-economia-y-afecta-a-2-2-millones-de-ocupados_783584/

Wealth Inequality in America. (2012). Recuperado a partir de https://www.youtube.com/watch?v=QPKKQnijnsM&feature=youtube_gdata_player

Western, M., & Wright, E. O. (1994). The Permeability of Class Boundaries to Intergenerational Mobility Among Men in the United States, Canada, Norway and Sweden. American Sociological Review, 59(4), 606-629. http://doi.org/10.2307/2095934

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s